FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que fa riure per la seva estranyesa, extrema lletjor, absurditat. Un personatge grotesc. Maneres grotesques. Element decoratiu estilitzat propi del Renaixement que imita éssers fantàstics, humans, vegetals i animals. [...]
-a adj 1 grotesco -ca. m 2 art [motiu ornamental] grutesco, grotesco. f 3 grotesca (o lletra grotesca) gràf [pal sec] palos m pl (o letras pl de palo seco). [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Representació d'una persona en què s'exageren certs trets característics, especialment amb l'objecte de produir un efecte grotesc. Fer la caricatura d'algú. Imitació no gens reeixida, ridícula, d'alguna cosa. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Figura d'home feta de draps, de pasta, de fusta, etc., a vegades amb aire grotesc. Escultura, dibuix, caricaturescos d'un home, d'una dona, d'un animal, etc. Figura de persona o d'animal que forma part d'una falla. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que és d'una petitesa extraordinària dins la seva espècie. Una persona nana. Plantes nanes. Afectat de nanisme. Figura folklòrica formada per una persona amb el cap ficat dins un gran cap de cartó, grotesc, que li dona l'aspecte de curt de cos. nan blanc Estel [...]