FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
(v. impersonal, usat només en les terceres persones del singular. Hi ha un home que s'espera. Hi ha persones que no saben esperar [no: hi han].) existir donar-se. Es donen casos en què hom no sap què fer. bategar(fig.), haver-hi, en l'interior d'alguna cosa, un sentiment, un anhel, etc. En totes [...]
El verb haver-hi, quan va seguit d'un sintagma nominal en plural, pot concordar-hi o no. En baleàric, nord-occidental i septentrional, no hi ha mai concordança. En canvi, en la resta de parlars, en general sol concordar. Ara bé, cal tenir en compte que, en aquests parlars, la manca de concordança [...]
tòner nou) amb el verb haver-hi, la resposta es construeix amb ser-hi (i no amb estar). Per exemple:
?Que hi ha la Mercè? ?Sí que hi és.
?Que hi ha el tòner nou, a la lleixa? ?No, no hi és.
Aquestes preguntes també es poden formular amb el verb ser-hi, però llavors tenen una entonació diferent que [...]
L'ús redundant del pronom en amb el verb haver-hi no és acceptable. Per exemple:
No hi ha suc. (i no No n'hi ha suc.)
Hi havia massa gent. (i no N'hi havia massa gent.)
Al bar hi ha dues conegudes. (i no ...n'hi ha dues conegudes.)
Ara bé, en registres informals, en valencià el verb haver-hi [...]
En català, s'han generalitzat les construccions de pronom interrogatiu davant d'infinitiu, sobretot en oracions negatives amb tenir o haver-hi: no tenir per què + infinitiu, no tenir amb què + infinitiu, no haver-hi de què + infinitiu. Per exemple:
No tens per què anar-hi.
Ella ja no té amb què [...]
En oracions copulatives locatives, hi ha parlars que fan servir el verb ser, juntament amb el pronom en, amb el valor de haver-hi, sempre que faci referència a persones. Per exemple:
En aquella sala en són deu. (fent referència a deu persones)
Ara bé, cal tenir en compte que generalment aquestes [...]
