FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Individu d'algun dels pobles de la branca septentrional dels semites que s'establiren a l'antiga Palestina. Israelita . Jueu 1 3 . Llengua semítica parlada pels hebreus. hebreu rabínic Hebreu postbíblic, del Talmud i d'altres textos religiosos dels primers segles de la nostra era. [...]
L'hebreu és una llengua semítica parlada per les tribus de l'antiga terra d'Israel. Durant el període bíblic, l'hebreu va ser el mitjà oral i literari d'Israel, però a partir del segle VII aC va anar cedint lloc a l'arameu. El procés de substitució es va accelerar després de la destrucció del segon [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 adj. hebraic judaic israelítico israelita Cal no confondre aquests adjectius amb israelià, relatiu a l'Estat modern d'Israel. 2 m. i f. israelita(≠ israelià) jueu. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]