Ésser emperador, sobirà absolut. Llavors imperava Napoleó. [...]

El verb que heu cercat es conjuga com cantar.  [...]

v intr 1 [ésser emperador] imperar. 2 [dominar] imperar, dominar, reinar.  [...]

v intr 1 [un emperador] imperar. 2 [dominar] imperar, dominar. 3 fig imperar. Aquí impera la ley, aquí impera la llei.  [...]

dominar, governar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

Tenir sota la pròpia autoritat, dirigir, manar, en la milícia. No sabien quin general comandava les tropes. Comandar una flota. Manar, imperar, ésser l'amo. La mort comanda. Dirigir i controlar la maniobra o el funcionament (d'un vehicle, d'una màquina, d'un motor, etc.). [...]

Acció d'imperar. L'imperi de la voluntat en les accions humanes. L'imperi de la llei. Neptú té l'imperi del mar. Autoritat sobirana d'un monarca que porta el títol d'emperador. L'imperi de Napoleó. Estat sotmès a aquesta autoritat. L'Imperi romà. L'Imperi d [...]

v intr 1 [un sobirà] reinar. 2 [un emperador] gobernar, imperar. 3 [el papa] gobernar. 4 [un poble sobre un altre] dominar. 5 fig reinar. La calor que hi regna, el calor que reina allí.  [...]

1 v. tr. governar. 2 imperar(sobre algú o alguna cosa) comandar ésser l'amo de dirigir(->) 3 v. intr. Ésser vigent. vigir. Encara vigeix una llei de l'any 1910. 4 obeir. 5 funcionar. 6 obrar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 v. intr. Tenir, algú, la supremacia. imperar regnar. Ella regnava en tots els cors. Regnar, un costum. tenir la supremacia (o la preponderància) senyorejar predominar caciquejar comandar ésser l'amo tenir la paella pel mànec tenir la grapa(sobre algú) tallar el bacallà(fig.) ficar-se la gent [...]