Molestar, especialment amb sol·licitacions insistents, amb actes intempestius. Sempre m'importuna amb preguntes. [...]

El verb que heu cercat es conjuga com cantar.  [...]

v tr importunar.  [...]

v tr importunar.  [...]

molestar. Ant. Deixar en pau. Deixar tranquil. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

No deixar estar tranquil, inquietar, preocupar. Són afers que amoïnen: un no sap com resoldre'ls. Importunar, molestar. Aquestes mosques m'arriben a amoïnar: no em deixen tranquil. Aquest soroll m'amoïna: no em deixa treballar. Sempre m'amoïna amb preguntes. Preocupar-se [...]

Posar setge (a una fortalesa, a una ciutat, etc.). Assetjar un castell. Una ciutat assetjada. Voltar (un indret) per impedir de sortir-ne, per tractar d'entrar-hi. La neu va assetjar el refugi i no ens poguérem moure durant una setmana. Importunar insistentment (algú) amb les nostres [...]

, el temps. Oprimir amb el seu pes. La molla carrega l'estómac. Molestar, importunar. Ja em carrega amb els seus gemecs. Forçar, exagerar, fer pujar, el pes, el caràcter, el valor, etc., (d'alguna cosa). Carregar un compte, un preu. En aquesta botiga tot ho venen carregat. Ha [...]

. deixar córrer una cosa No insistir-hi. deixar estar Deixar d'importunar. Deixa estar el cavall, que et clavarà una guitza. No em digueu res més, deixeu-me estar, ja em passarà. deixar estar Deixar de fer l'acció que es feia amb una cosa. L'avi deixa estar la revista i s [...]

hi ha verbs d'aquest apartat que no tenen la possibilitat de construir-se de les dues maneres: per exemple, amb el verb importunar l'experimentador només pot fer de complement directe (és a dir, no hi ha la forma pronominal importunar-se); en canvi, amb obstinar-se o delir-se l'experimentador només [...]