Indicador 1 . Mode indicatiu.  [...]

-iva adj 1 indicativo -va. m 2 indicatiu (o mode indicatiu) gram indicativo (o modo indicativo).  [...]

Mode no marcat per l'actitud subjectiva del parlant i usat per a formar oracions asseveratives i interrogatives. [...]

El verb de la segona conjugació dur presenta dues formes en les persones segona i tercera de singular del present d'indicatiu i també en la segona de singular de l'imperatiu. Present d'indicatiu duus o dus duu o du Imperatiu duu o du  [...]

El verb lluir és de la tercera conjugació i es pot conjugar com a pur o com a incoatiu. Quan significa 'emetre llum' es conjuga com a pur. En aquest cas, presenta dues formes en les persones segona i tercera de singular del present d'indicatiu i també en la segona de singular de l'imperatiu. [...]

Els verbs transitius porten un complement directe. De vegades, aquest complement directe és una oració subordinada substantiva en indicatiu (que + verb) o bé en infinitiu. Per exemple es poden construir amb aquesta alternança alguns verbs de dicció, com ara prometre o jurar, o bé alguns verbs de [...]

Temps verbal que indica anterioritat respecte a un moment de referència passat. El plusquamperfet d'indicatiu. Pretèrit plusquamperfet.  [...]

Que no té el radical accentuat, s'aplica a les formes verbals. Les formes arrizotòniques del present d'indicatiu cantem i canteu.  [...]

Relatiu o pertanyent al símptoma. Indicatiu d'una malaltia o d'un trastorn determinats. Dirigit a alleujar els símptomes. Un tractament simptomàtic.  [...]

Que té el radical accentuat, s'aplica a les formes verbals. Les formes rizotòniques del present d'indicatiu canto, cantes, canta i canten.  [...]