Resultats de la cerca frase exacta: 129

1. indicatiu -iva
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Indicador 1. Mode indicatiu.  [...]
2. potser o pot ser? / potser + subjuntiu o indicatiu: potser plogui o potser plourà?
Font Fitxes de l'Optimot
Les formes potser i pot ser tenen significats diferents. L'adverbi potser denota la possibilitat del que es diu. Equival a tal vegada, probablement. Per exemple: Potser vindran demà. Potser ja és massa tard. En canvi, la construcció pot ser està formada pel verb poder i l'infinitiu del ve [...]
3. indicatiu
Font Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica Tecnologies de la informació i la comunicació
Codi de lletres o nombres que s'utilitza per a identificar els corresponsals, els emissors o els destinataris en la transmissió de missatges per mitjà de la ràdio. [...]
4. indicatiu
Font Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
-iva adj 1 indicativo -va. m 2 indicatiu (o mode indicatiu) gram indicativo (o modo indicativo).  [...]
5. mode indicatiu
Font Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica Llengua. Literatura
Mode no marcat per l'actitud subjectiva del parlant i usat per a formar oracions asseveratives i interrogatives. [...]
6. Present d'indicatiu del verb dur: duus o dus? / Imperatiu del verb dur: duu o du?
Font Fitxes de l'Optimot
El verb de la segona conjugació dur presenta dues formes en les persones segona i tercera de singular del present d'indicatiu i també en la segona de singular de l'imperatiu. Present d'indicatiu duus o dus duu o du Imperatiu duu o du Font: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d [...]
7. Present d'indicatiu del verb lluir: lluus o llus? / Imperatiu del verb lluir: lluu o llu?
Font Fitxes de l'Optimot
El verb lluir és de la tercera conjugació i es pot conjugar com a pur o com a incoatiu. Quan significa 'emetre llum' es conjuga com a pur. En aquest cas, presenta dues formes en les persones segona i tercera de singular del present d'indicatiu i també en la segona de singular de l'imperatiu [...]
8. 'va prometre portar-se bé' o 'va prometre que es portaria bé'? / Alternança entre l'indicatiu i l'infinitiu en les subordinades substantives
Font Fitxes de l'Optimot
Els verbs transitius porten un complement directe. De vegades, aquest complement directe és una oració subordinada substantiva en indicatiu (que + verb) o bé en infinitiu. Per exemple es poden construir amb aquesta alternança alguns verbs de dicció, com ara prometre o jurar, o bé alguns verbs de [...]
9. plusquamperfet
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Temps verbal que indica anterioritat respecte a un moment de referència passat. El plusquamperfet d'indicatiu. Pretèrit plusquamperfet. [...]
10. arrizotònic -a
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que no té el radical accentuat, s'aplica a les formes verbals. Les formes arrizotòniques del present d'indicatiu cantem i canteu. [...]
Pàgines  1 / 13 
Pàgina  1  2  3  4  5  6  7  8  9  10  11  Següent >>