FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Blasme públic per quelcom de deshonorant. Els traïdors mereixen infàmia. Caure en infàmia. Acte que mereix la infàmia, grossa maldat. Ha comès una infàmia. Qualitat d'infame. La infàmia de la seva acció. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Senyal indeleble, especialment el fet amb ferro roent com a pena infamant o com a signe d'esclavitud. Senyal d'infàmia, de baixesa moral, de capteniment deshonrós. Símptoma o signe morbós persistent característic d'una malaltia. Taca, cicatriu o impressió a la pell [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 Qualitat de vil. viltat Cp. infàmia, indignitat, roïndat o roïnesa, baixesa, abjecció 2 Acció pròpia d'una persona vil. bretolada. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]