No fidel, mancat de la deguda fidelitat. Un amic infidel. Un marit infidel a la seva muller. Una traducció infidel. Les nacions infidels. Persona que, en relació amb una determinada religió, en professa una altra o no en professa cap. Convertir els infidels. Predicar la religió [...]

adj i m i f infiel.  [...]

1 deslleial pèrfid, que traeix fredament la confiança que hom té posada en ell. fementit, que manca a la fe, a la paraula donada. traïdor perjur, que manca al jurament fet. 2 adúlter, en el matrimoni. 3 En la religió: pagà. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

D'una manera infidel. [...]

Proveït de banyes. Animal banyut. El diable. A qui la seva parella és infidel.  [...]

Qualitat d'infidel. La infidelitat del marit. Acte contrari a la fidelitat. Ha comès una infidelitat. [...]

-: infermer, infidel, inflar, informació, infusió, ínfim; infrahumà, infraroig, etc. en alguns casos, davant b, p, m: la lletra n es manté en els compostos el primer constituent dels quals acaba en aquesta lletra: benparlat, benpensant; enmig, granment, tanmateix, etc. I també es manté en algun topònim [...]

'estar en rengs. rompre files [o rompre les files] Cessar d'estar en files. Ésser infidel (a un compromís). Rompre un pacte, una treva, un prometatge. rompre amb algú Interrompre-hi les relacions. Davant d'infinitiu introduït per la preposició a, començar [...]

Deliri que pateix la persona que té la convicció ferma i sistemàtica que la parella li és infidel. [...]

adj infidel.  [...]