Causar inquietud (a algú). Aquesta malaltia l'inquietava molt. No deixar estar tranquil·la (alguna persona o alguna bèstia). Li agrada d'inquietar les bèsties. Sentir inquietud. No t'inquietis: no poden tardar a venir. [...]

El verb que heu cercat es conjuga com cantar.  [...]

v tr 1 inquietar. v pron 2 inquietarse.  [...]

v tr 1 inquietar. v pron 2 inquietar-se. No os inquietéis tanto por él, no us inquieteu tant per ell.  [...]

1 alarmar amoïnar preocupar enquimerar intranquil·litzar pertorbar. Certes lectures pertorben l'ànim. contorbar torbar neguitejar desassossegar anguniejaro anguniar agitar intrigar, excitar en algú una curiositat inquieta. 2 (inquietar-sepron.) ansiejar(intr.) enneguitar-seo neguitejar-se enqui [...]

Moure (alguna cosa) d'ací d'allà amb una certa força. El vent agita les fulles dels arbres. Agitar una mescla, un medicament. Abans de beure la medecina, agita bé l'ampolla. Agitar-se la mar. Inquietar, moure violentament. El dubte l'agita. Agitar les passions del poble. Agitar [...]

No deixar estar tranquil, inquietar, preocupar. Són afers que amoïnen: un no sap com resoldre'ls. Importunar, molestar. Aquestes mosques m'arriben a amoïnar: no em deixen tranquil. Aquest soroll m'amoïna: no em deixa treballar. Sempre m'amoïna amb preguntes. Preocupar-se [...]

v tr 1 [dar malestar] angoixar. 2 [inquietar] anguniejar, anguniar. v pron 3 [inquietarse] anguniejar-se.  [...]

v tr 1 [inquietar] inquietar, preocupar. No m'amoïneu amb problemes inútils, no me inquietéis con problemas inútiles. 2 [molestar] importunar, molestar. El soroll m'amoïna, el ruido me molesta. v pron 3 [preocupar-se] inquietarse, preocuparse, apurarse. No t'hi amoïnis, no te preocupes.  [...]

v intr 1 intrigar. v tr 2 [inquietar] intrigar. Això m'intriga molt, eso me intriga mucho.  [...]