Que usa paraules no respectuoses. Que manca grollerament al respecte degut a un altre. Un dependent insolent. Que implica manca de respecte. Una paraula insolent. Una conducta insolent. [...]

adj i m i f insolente.  [...]

arrogant procaç petulant impertinent desvergonyit(->) pocavergonya llengut descarat tenir molta llengua, ésser insolent en el parlar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

D'una manera insolent, amb insolència. [...]

Que s'atreveix, que no mira el perill. Insolent, descarat. Una mirada atrevida. [...]

Desvergonyit, insolent. [...]

Qualitat d'insolent. La insolència dels vencedors. Paraula, acte, propi d'una persona insolent. Li va dir un munt d'insolències. [...]

Deshonest, indecent. Descarat, insolent. [...]

D'una immodèstia arrogant, insolent. [...]

Desvergonyit i insolent, sobretot en el parlar. És un artista desinhibit i procaç. Que denota desvergonyiment i insolència. Un comentari procaç. Una broma procaç.  [...]