Mancar grollerament al respecte degut a un superior. Un cert dia em vaig insolentar amb l'alcalde. [...]

El verb que heu cercat es conjuga com cantar.  [...]

v pron insolentarse.  [...]

descarar-se desvergonyir-se alçurar-se, mancar al respecte i a la submissió deguts. desbocar-se, anar-se'n de la llengua dient paraules insolents. plantar cara alçar la cresta Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

v pron 1 [gosar] atreverse, osar intr. 2 [insolentar-se] atreverse, insolentarse.  [...]

v pron p fr 1 [faltar al respeto] descarar-se, insolentar-se, descompassar-se. 2 [excederse] excedir-se.  [...]

v pron [Se conjuga como: pedir] 1 p fr [excederse] excedir-se, descompassar-se. 2 [faltar al respeto] insolentar-se, descarar-se.  [...]

v pron insolentar-se.  [...]

v tr 1 fer tornar insolent. v pron 2 insolentar-se.  [...]

tenir molta llengua tenir la llengua llarga insolentar-se desvergonyir-se(amb algú) Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]