FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer entrar (l'aire) als pulmons. Inspirar l'aire pel nas i expirar-lo per la boca. Fer néixer en l'ànim, infondre-hi com per una influència sobrenatural (idees, afectes, resolucions, etc.). Aquella dona li inspirà un gran amor. Déu, il·luminar l'enteniment, moure la [...]
v tr 1 [despertar] inspirar. Su generosidad inspira simpatía, la seva generositat inspira simpatia. 2 [aspirar] inspirar. 3 inspirar. Este ambiente me inspira, aquest ambient m'inspira. 4 [sugerir] inspirar. Yo le inspiré la idea de hacerlo, li vaig inspirar la idea de fer-ho. v pron 5 inspirar-se. [...]
v tr 1 [aspirar aire] inspirar. 2 [desvetllar un sentiment, una idea] inspirar, despertar. La seva generositat inspira simpatia, su generosidad inspira simpatía. 3 [suggerir] inspirar, sugerir. 4 crist inspirar. v pron 5 inspirarse. [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 Fer entrar l'aire als pulmons (oposat a expirar). aspirar insuflar, introduir, bufant, aire, etc., en els pulmons d'un altre. 2 infondre(->) insinuar suggerir bufar (o burxar) a l'orella(fig.), parlar a algú en veu baixa inspirant-li alguna cosa d'amagat. dictar(fig.). És la por que us ha dic [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'inspirar; l'efecte. La inspiració i l'expiració de l'aire. Moviment d'inspiració dels pulmons. Fou una inspiració de Déu, del cel. Un artista mancat d'inspiració. [...]