Demanar amb insistència (a algú). El vaig instar a fer-ho. Impugnar (la resposta donada a un argument), en una discussió acadèmica. Sol·licitar (a algú) que es compleixi un precepte, una norma legal. Demanar alguna cosa que es considera justa. [...]

El verb instar és un verb transitiu. Pot regir un complement directe de cosa, o bé pot regir un complement directe de persona seguit d'un altre complement introduït per una preposició davant d'infinitiu o una conjunció davant d'una oració. Per exemple: El comitè insta l'aprovació del nou [...]

El verb que heu cercat es conjuga com cantar.  [...]

v tr 1 [demanar amb insistència] instar, insistir. 2 [impugnar una resposta] instar.  [...]

v tr 1 [insistir] instar. Le instaba a que actuara, l'instava a actuar (o perquè actués). v intr 2 p fr [urgir] urgir, apressar. Insta que lo hagas rápido, urgeix que ho facis ràpid.  [...]

1 demanar. 2 cuitaro acuitar, instar vivament. esperonar incitar, apressar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

Acció d'instar, d'insistir a demanar. Li hem demanat amb viva instància que ens ajudi. Ho feu a instàncies meves. Sol·licitud escrita que segueix cert formulisme. Presentar, enviar, una instància. Fer, escriure, una instància. Impugnació d'una resposta donada [...]

No perdre temps en fer una cosa, fer-la de pressa, donar-se pressa. Cuita a vestir-te, que ja són les set. Cuita, home: no t'entretinguis. Cuita a contar-m'ho: no em facis estar amb ànsia. Instar vivament. El cuitava a reaccionar. cuitar camí Avançar camí. cuitar el pas [...]

. Cridar el metge. T'han cridat al telèfon. Els alumnes han estat cridats a examinar-se. Si em necessites per a alguna cosa, crida'm. cridar a capítol Exigir una explicació davant d'altres. cridar a les armes [o cridar sota les armes] Cridar a prestar servei militar. Instar [...]

v intr 1 darse prisa, apresurarse pron, aligerar. 2 cuita! ¡date prisa!, ¡aligera!, ¡apresúrate!v tr 3 [instar] instar, meter prisa a. 4 [el pas] apresurar, acelerar, apretar.  [...]