Empènyer a fer alguna cosa. L'instigà a robar-ho. [...]

El verb instigar és transitiu, és a dir, regeix un complement directe de persona, seguit d'un altre complement, que pot ser introduït per la preposició a davant d'infinitiu o la conjunció que seguida d'una oració. Per exemple:  Va instigar els assistents que boicotegessin la reunió. El va [...]

El verb que heu cercat es conjuga com jugar.  [...]

v tr instigar.  [...]

v tr instigar. Lo instigó a robarlo, l'instigà a robar-ho (o perquè ho robés).  [...]

incitar. impulsar impel·lir(->) suggerir(->) provocar Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

Acció d'instigar; l'efecte. [...]

v tr [instigar] concitar.  [...]

[Se conjuga como: apretar] v tr 1 [palpar] palpar, tocar. 2 [instigar, atraer] temptar. Fue tentado por el Mal, fou temptat pel Mal. 3 [intentar] temptar, provar. Tentar una aventura, temptar una aventura. 4 [una herida] sondar. v pron 5 palpar-se.  [...]

v tr 1 [encalçar] perseguir, acosar. 2 [incitar] acuciar, instigar. v pron 3 [apressar-se] apresurarse.  [...]