Adreçar la paraula (a algú) per demanar-li alguna cosa, especialment per demanar-li d'explicar un fet, d'explicar els seus actes. Cal interpel·lar el metge. La jutgessa ha interpel·lat el testimoni amb severitat. Fer una interpel·lació. Un diputat interpel·là [...]

El verb que heu cercat es conjuga com cantar.  [...]

v tr 1 interpelar. Van interpel·lar el metge, interpelaron al médico. 2 [en política] interpelar, hacer una interpelación.  [...]

interrogar demanar preguntar consultar apostrofar, interpel·lar bruscament o vivament algú. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

Acció d'interpel·lar; l'efecte. Interpel·lació judicial. Requeriment que un diputat o diputada adreça al Govern per a demanar explicacions o per a criticar-ne l'acció. [...]

Figura de dicció que consisteix a interrompre el fil del discurs per interpel·lar vivament una persona o un grup de persones present o absent, un ésser invisible, etc. Interpel·lació vehement adreçada a algú. [...]

v tr interpel·lar. Interpelaron al médico, van interpel·lar el metge.  [...]

Recurs retòric que consisteix a interrompre el fil del discurs per interpel·lar vivament persones presents o absents, un ésser invisible, coses concretes o abstractes, etc. [...]

1 interpel·lar. 2 puntuar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

demanar. L'escuder li demanà de què era el seu consir (Llull). interrogar interpel·lar qüestionar(Alc.) Cp. consultar, inquirirQui és el personatge que us trasllada?, vaig inquirir (Espriu). Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]