FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Prendre part. Intervenir en una negociació. Intervenir en un procés. Ficar-se en un afer per arranjar-lo, modificar-lo, etc. El guàrdia intervingué en la baralla. Examinar i censurar (comptes, certes operacions). L'autoritat competent, impedir (a algú) la lliure [...]
Aquest verb presenta dues formes d'infinitiu: intervenir o intervindre.
En els registres formals, però, la forma més general d'infinitiu és intervenir.
[...]
[Se conjuga como: venir] v intr 1 [tomar parte] intervenir, participar. Interviene a menudo en el debate, intervé sovint en el debat. 2 [a favor de alguien] intervenir, mitjançar. 3 p fr [mediar] haver-hi entremig. Se hubiese casado ya si no hubiese intervenido la muerte de su padre, ja s'hauria [...]
[2a pers imper: també intervé] v intr 1 [prendre part] intervenir. 2 intervenir, participar, tomar parte. Intervé sovint en el debat, interviene a menudo en el debate. 3 [en un país estranger] intervenir. v tr 4 dr [un compte] intervenir. 5 med [un malalt] intervenir, operar. [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
(en una qüestió, en una conversa) prendre les cartes(en una conversa), intervenir-hi. remitjar, intervenir, prendre part en una cosa. interposar-se, posar-se de mitjancer entre dues persones. tercerejar, intervenir com a tercer o mitjancer en una contesa, etc. rompre una llança a favor(d'algú), [...]
La segona persona del singular de l'imperatiu del verb intervenir és intervén. En els parlars valencians, també hi ha la forma intervín.
La segona persona del plural de l'imperatiu del verb intervenir és interveniu.
Ara bé, cal tenir en compte que en contextos negatius es fa servir la forma [...]
