v tr [Se conjuga como: huir] 1 intuir, pressentir, endevinar. Intuir la presencia de alguien, intuir la presència d'algú. 2 [tener la intuición de algo] intuir. Intuir el porvenir, intuir el futur. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
recórrer a l'experiència o a l'aprenentatge. Tots els animals tenen l'instint de la pròpia conservació. L'instint de l'abella, de la formiga. Fer una cosa per instint. Capacitat d'intuir. Tenir instint per a la política. [...]
raigs de llum ja entrelluen rere els núvols.
Per entre les cortines una figura estrafeta entrelluu vagament.
En canvi, es fan servir les formes amb l'increment -eix- (entrellueix, entrellueixen, entrellueixi...) quan entrelluir té el significat de 'deixar-se intuir, una cosa, per indicis'. Per exemple [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
haver nassada (d'una cosa) dir el cor (a algú, una cosa). El cor m'ho deia, que avui tindríem noves d'ell. Cp. intuir vagament Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
Els adjectius previsible i prevenible tenen significats diferents segons el context.
L'adjectiu previsible deriva del verb preveure: 'intuir per endavant allò que pot ocórrer'. Així, davant d'una actuació o un fet determinats, per parlar de les conseqüències que probablement se'n derivaran es [...]