Que denota o implica ironia. Paraula irònica. Una lloança irònica. Donat a la ironia. Un escriptor molt irònic. [...]

-a adj irónico -ca.  [...]

sorneguer, irònic i malèvolament dissimulat. sarcàstic, càusticament irònic. Cp. mordaç, càustic Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

Acció de somriure. Un somriure maliciós, desdenyós, irònic. Un somriure d'incredulitat. Té un somriure per a tothom. Fer un somriure. [...]

Samba molt sincopada que, en les pauses, permet intercalar frases parlades de caràcter irònic. [...]

llueix tot el que sap. No cal que et compris roba tan cara si després no la llueixes. 'Sortir airós', també amb un sentit irònic (usat pronominalment): T'has preparat molt per fer aquesta presentació; espero que t'hi llueixis. Sempre s'hi llueixen: quan toca recollir s'esfumen. 'Algú, mostrar el [...]

m sonrisa f. Un somriure irònic, una sonrisa irónica.  [...]

f 1 constr [de paleta] cueza, cuezo m. 2 fig [irònic] tricornio m.  [...]

-ca adj irònic -a.  [...]

m 1 [d'un mateix color] matiz, tono. 2 fig matiz, tono, barniz, cariz, coloración f, tinte. Una veu sense matisos, una voz sin matices. Un cert matís irònic, un cierto matiz irónico.  [...]