Entrar sobtosament i violentament. Una multitud va irrompre a la sala on hi havia els consellers. Records que irrompien en la seva memòria. [...]

El verb que heu cercat es conjuga com batre.  [...]

v intr irrumpir.  [...]

entrar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

, quan es vol fer referència a l'esclat d'un moviment cultural, social o algun altre fenomen històric, es pot usar alguna de les formes següents: fer eclosió, sorgir o irrompre, segons el context. Per exemple:   El surrealisme fa eclosió / sorgeix / irromp al voltant d'un manifest.  [...]

...)  rompre (i derivats: corrompre, interrompre, irrompre, prorrompre...)  els verbs acabats en -metre: admetre, emetre, ometre, permetre, remetre, trametre, transmetre...  concebre i percebre  Per tant, la vocal que apareix a la terminació de gerundi d'aquests verbs és la e i no la i. Per exemple [...]

...)  rompre (i derivats: corrompre, interrompre, irrompre, prorrompre...)  els verbs acabats en -metre: admetre, emetre, ometre, permetre, remetre, trametre, transmetre...  concebre i percebre Per tant, la vocal que apareix a la terminació d'infinitiu d'aquests verbs és la e i no la i. Per exemple [...]

v intr [entrar violentamente] irrompre. Irrumpieron en el escenario, van irrompre a l'escenari.  [...]

1 (En sentit hostil) córrer. Els moros corregueren tot Espanya. esvair, envair un país i devastar-lo. infestar, causar danys amb incursions hostils. Cp. ocupar. Un país ocupat. 2 Per ext., entrar impetuosament en un lloc. irrompre. Una multitud de romeus irromperen en el temple. assaltar [...]

1 penetrar(->) ficar-se(->) irrompre(violentament i sobtosa) envair, pròpiament entrar forcívolament en un territori per ocupar-lo militarment. Per extensió es diu de qualsevol multitud de persones o animals que entra conjuntament en un lloc, i fig. es diu d'una malaltia, d'una doctrina, d'unes [...]