Fer llampecs. Ja llampega: aviat plourà.  [...]

El verb que heu cercat es conjuga com jugar.  [...]

v intr relampaguear.  [...]

llampar. Llampa a la mar: vent a la terra. llampeguejar llampugar fulminar(v. intr.), llançar llamps. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

Llançar esclats vius i instantanis de llum. Llampegar.  [...]

Acció de fulgurar o llampegar; l'efecte. Esclat lluminós de l'or o de l'argent fosos quan el tel d'òxid metàl·lic en deixa al descobert la superfície. fulguració solar Descàrrega violenta d'energia de la cromosfera solar, que té lloc a les regions [...]

Un llamp, tocar (algú o alguna cosa). El llamp havia llampat un pi enorme. Llampegar. Llampa a la mar, vent a la terra. Els vegetals, agafar certes malures. S'han llampat les mongeteres. Ésser ferit dolorosament per la llum. Ferir1 3.  [...]

: abraçar, caçar, destorbar, etc. Per exemple: En Joan abraça la Maria (la Maria és el CD). En Pere caça perdius (perdius és el CD). No destorbis la mare (la mare és el CD). En canvi, són verbs intransitius aquells que no porten un complement directe, com ara arrelar, jeure, llampegar, etc. Per exemple [...]

v intr [llampegar] relampaguear.  [...]

v intr 1 [llampegar] relampaguear. 2 [centellejar] centellear, destellar.  [...]