FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma que revesteixen l'acusatiu i el datiu del pronom de primera persona jo quan, no seguint-lo un segon pronom feble, va immediatament darrere d'un verb acabat en vocal altra que una u subjuntiva o d'un pronom feble acabat en vocal. Escolta'm. Dona'm la mà. Va posar-se'm malalt el menut. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma que revesteixen l'acusatiu i el datiu del pronom de primera persona jo quan precedeix immediatament un verb començat en vocal o h o l'un dels dos pronoms hi i ho. No m'escolta. M'ha donat la mà. No m'ho diguis. [...]
En llenguatge col·loquial el verb donar seguit d'un o més pronoms febles sovint es redueix a do, per exemple: do'm, de'm. Aquestes formes, per tant, es poden trobar en
textos de registres informals.
Ara bé, en registres més formals s'usa la forma més general dona'm.
[...]
L'escriptura de les consonants m/n pot presentar dubte ortogràfic quan es troben a final de síl·laba davant d'una consonant. S'escriu m en els casos següents:
en general, davant b, p, m: àmbit, timbal; tempesta, trampa; commoure, immens, etc., i també certs mots que presenten el grup gràfic mp [...]
representar de la manera següent: digue'm, digue-li, digue'ns, digue-ho, etc. Per exemple:
Digue'm si hi podreu participar.
Digue-li que hi seré tan aviat com plegui.
En canvi, no són adequades les formes diga'm, diga-li, diga'ns, etc. perquè el verb adopta la forma digue (reducció de digues) i no diga [...]
