FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Més gran. La major part dels habitants. El major divisor comú de dos nombres. Més important, principal. El carrer major d'un poble. El pal major d'una nau. La vela major. L'altar major d'una església. La festa major d'un poble. Ofici major. Alcalde major. Sagristà [...]
Els adjectius major i menor, que signifiquen 'més gran' i 'més petit', respectivament, són d'ús habitual en tot el domini lingüístic, i tenen una presència especialment destacada en els parlars valencians.
Aquests adjectius són habituals en expressions més o menys lexicalitzades, com ara: la [...]
La forma normativa d'aquest cognom és Major. Les variants prenormatives Majó i Mayor no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans. [...]
adj 1 [més gran] mayor. La major part del veïnat, la mayor parte de la vecindad. 2 [més important] mayor, principal. Carrer major, calle mayor. 3 [de certes corporacions] mayor. Oficial major, oficial mayor. 4 mar [vela, pal] mayor. 5 mús mayor. 6 major d'edat mayor de edad. m 7 mil mayor [...]
Lletrat que assessora i assisteix el secretari general del Parlament en l'exercici de les seves funcions, coordina els serveis jurídics i exerceix les altres atribucions que li delega el secretari general del Parlament. [...]
Persona que coneix completament l'activitat de la perruqueria i que pot assumir la direcció tècnica i artística de tots els treballs que s'hi fan. [...]