Resultats de la cerca frase exacta: 10
|
1.
malacostumar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acostumar malament. Aquest noi, el malacostumeu. Ens hem malacostumat a gastar més del compte. Aquell noi s'ha malacostumat. [...]
|
|
2.
malacostumar
Font
Verbs conjugats
El verb que heu cercat es conjuga com cantar.
[...]
|
|
3.
malacostumar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 malacostumbrar, acostumbrar mal. v pron 2 malacostumbrarse, acostumbrarse mal. [...]
|
|
4.
malacostumar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
acostumar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
|
5.
malavesar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Malacostumar. Els homes l'havien malavesada. Malavesar-se a dir mentides. [...]
|
|
6.
mimar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [hacer mimos] amoixar, amanyagar, acaronar. 2 [a los niños] aviciar, malacostumar, malavesar, consentir. 3 [a alguien] afalagar, amoixar. 4 teatr mimar. [...]
|
|
7.
malavesar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr i pron → malacostumar [...]
|
|
8.
malacostumbrar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 malacostumar. v pron 2 malacostumar-se. [...]
|
|
9.
resabiar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 aviciar, malacostumar. v pron 2 [animal o persona] aviciar-se, malacostumar-se. [...]
|
|
10.
aviciar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 Tractar algú, esp. un infant, amb tanta feblesa que hom encoratja els seus capricis. malcriar amanyagar. Un infant massa amanyagat. malacostumar contemplar. Aquest nen, el contemplen massa. 2 (aviciar-sepron.) viciar-se acostumar-se. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
