No tenir, no disposar, d'una cosa útil, necessària, convenient. Manquen dels diners per a la compra de la casa. Mancar de talent. Mancat de tot ajut. Mancar d'harmonia. Actuar amb mancança d'una virtut o d'una qualitat. Ha mancat de prudència, de sang freda. Ha mancat de [...]

El verb que heu cercat es conjuga com trencar.  [...]

v tr 1 esguerrar. v pron 2 esguerrar-se.  [...]

preposició a] faltar. Va mancar a la seva paraula, faltó a su palabra. 8 [ofendre] faltar. No havia mancat mai als seus pares, nunca había faltado a sus padres. v tr 9 fallar, errar, marrar. Ha mancat el cop, ha fallado el golpe.  [...]

1 v. intr. faltar. 2 minvar. 3 v. tr. fracassar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

Que no pot mancar. [...]

Mancar, enfurint-se, altivant-se, rebel·lant-se, a la mansuetud acostumada, al respecte o a la submissió deguts. Alçura't, treu el teu furor més salvatge. [...]

Fet de jurar en fals, de mancar al jurament donat. [...]

Algú, desviar-se del propi deure, mancar a l'obligació del càrrec que exerceix. [...]

Mancar grollerament al respecte degut a un superior. Un cert dia em vaig insolentar amb l'alcalde. [...]