Resultats de la cerca frase exacta: 7

1. marginar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
mateixa societat que els explota, els margina. Excloure (algú) de participar en una col·lectivitat, en un esdeveniment. Després del fracàs electoral el va marginar de la vida pública.  [...]
2. marginar
Font Verbs conjugats
El verb que heu cercat es conjuga com cantar.  [...]
3. marginar
Font Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [en un llibre, un escrit] marginar, dejar márgenes en. 2 [dins una comunitat social] marginar. La societat els explota i els margina, la sociedad los explota y los margina. 3 [deixar de banda] marginar. En el seu discurs ha marginat el problema, en su discurso ha marginado el problema.  [...]
4. marginar (castellà)
Font Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 marginar, deixar marge. 2 p fr [anotar] anotar al marge. 3 [hacer márgenes] margenar. 4 fig [un asunto, a una persona] marginar.  [...]
5. marginació
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de marginar; l'efecte. La marginació de la dona.  [...]
6. marginado (castellà)
Font Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
-da adj 1 [participio pasado de marginar] marginat -ada. 2 bot marginat -ada.  [...]
7. bandejar
Font Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [proscriure] desterrar, proscribir. 2 fig [allunyar] alejar, apartar. El bandejaren de tots els càrrecs, lo apartaron de todos los cargos. 3 fig marginar. 4 fig desterrar. Bandejar de la llengua els mots forasters, desterrar de la lengua los vocablos extranjeros.  [...]