FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma que revesteixen l'acusatiu i el datiu del pronom de primera persona jo, quan, no seguint-lo immediatament algun dels dos pronoms febles hi i ho, es troba immediatament darrere un verb acabat en consonant o u o davant un altre pronom feble. Escriu-me. Empeny-me. No me la prenguis. Dona-me'l. [...]
pron [dativo y acusativo del pronombre personal de la primera persona del singular] em, me, m', 'm. No me des nada, no em donis res. Hazme caso, fes-me cabal. ¿Me escuchas?, m'escoltes? Llévame a hombros, porta'm a collibè. [...]
Entorn de programació en llenguatge Java per a desenvolupar aplicacions per a dispositius portàtils (telèfons, PDA, etc.). Anteriorment es coneixia com a J2ME. [...]
En general, davant del verb, es fan servir les formes pronominals reforçades (em, et, es, en, etc.) i la reduïda us. Ara bé, les formes plenes me, te, se, ne, lo, los i vos es mantenen amb més o menys vitalitat en diversos parlars i són acceptables en la llengua oral. En canvi, en la llengua [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Alliberar-se d'alguna cosa o persona que ens impedeix d'obrar, ens cohibeix, constitueix una nosa, una molèstia. No sabia com desempallegar-me d'aquell compromís. És un home que pertot me'l trobo: no me'n puc desempallegar. [...]