Colpir d'admiració per la pròpia bellesa, grandesa, etc. Ésser colpit d'admiració. Es meravellaren escoltant aquella òpera. [...]

El verb que heu cercat es conjuga com cantar.  [...]

v tr 1 maravillar. v pron 2 maravillarse.  [...]

admirar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

Meravellar, espantar, granment amb alguna cosa extraordinària, amenaçadora. [...]

El verb espaterrar significa 'meravellar, espantar, granment amb alguna cosa extraordinària, amenaçadora'. Deriva d'aquest verb l'adjectiu espaterrant, amb el significat 'que espaterra'. Per exemple: Cantava que espaterrava! Al final es va comprar una casa espaterrant! Malgrat que en alguns [...]

Girant-me bruscament he sorprès la mirada d'intel·ligència que s'han donat. Una cosa inesperada, colpir l'ànima (d'algú). Em sorprèn que us en desdigueu, ara. Em sorprèn en ell tanta fermesa. Meravellar (algú) amb quelcom d'inesperat, d'incomprensible. Em sorprens [...]

v tr 1 [sorprendre] meravellar. v pron 2 meravellar-se.  [...]

v tr 1 p fr [dar sombra] ombrejar, ombrar. 2 p fr [una pintura] ombrejar. 3 fig [asustar] espantar, espaventar. 4 fig [sorprender] sorprendre. 5 fig [causar admiración] deixar parat, admirar, meravellar, esbalair. v pron fig 6 [asustarse] espantar-se. 7 sorprendre's. No se asombra de (o por, o con [...]

v tr 1 [asombrar] esbalair, admirar, deixar parat (o atònit, o estupefacte), meravellar. Su actitud me ha pasmado, la seva actitud m'ha esbalaït. 2 [enfriar mucho] glaçar, gelar. 3 p fr [helar las plantas] gelar. 4 p fr [provocar un desmayo] estabornir, fer perdre els sentits. v pron 5 [quedarse [...]