Excrement d'origen digestiu de l'home i d'un gran nombre d'animals. Brutícia 1 1. Cosa dolenta, de molt poc valor. Exclamació que expressa contrarietat. Merda! M'he tornat a equivocar. a tota merda Molt de pressa. de merda Digne del més gran menyspreu. Ets un insolidari i [...]

f 1 fam [excrements, brutícia] mierda. 2 fam [borratxera] mierda, turca, mona, melopea, cogorza. 3 fig [cosa dolenta, de baixa qualitat] mierda. 4 dur (o portar) merda a l'espardenya (o a la sabata) (o haver trepitjat merda) fig tener el santo de espaldas, tocarle a uno la china. 5 fet una merda [...]

1 excrement. 2 (Usat com a interjecció de contrarietat, disgust, etc.) mel!(euf.) 3 brutícia. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

Lloc on hi ha pler de merda, de brutícia. Situació difícil, desagradable, compromesa. Gran desordre, confusió. [...]

Brut de merda. Que té moltes pretensions, molta vanitat. De merda. Estava tip d'aquella feina merdosa.  [...]

Quantitat de merda. [...]

Merda de bruixa.  [...]

Que maneja merda o fems. [...]

Treure la merda que embruta (una cosa). Cada setmana s'hauria de desemmerdar el pal del galliner. Cessar d'estar brut de merda. El pati s'ha desemmerdat amb la pluja. [...]

Embrutar de merda. Les sabates s'emmerdaran si passeu pel corral. Induir (algú) a intervenir en algun negoci o afer intricat, perillós, complicat, etc. Enredar-se en un negoci o un afer intricat, perillós, etc. Hi estava d'acord però no es volia emmerdar en aquell afer. [...]