Resultats de la cerca frase exacta: 10

1. mimar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Imitar exactament (algú o alguna cosa), especialment en els gestos, les actituds, les accions, l'aparença. L'humorista mimava la manera de caminar del president.  [...]
2. mimar
Font Verbs conjugats
El verb que heu cercat es conjuga com cantar.  [...]
3. mimar
Font Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr teatr mimar.  [...]
4. mimar (castellà)
Font Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [hacer mimos] amoixar, amanyagar, acaronar. 2 [a los niños] aviciar, malacostumar, malavesar, consentir. 3 [a alguien] afalagar, amoixar. 4 teatr mimar.  [...]
5. acotiar
Font Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr cuidar amorosamente, mimar. Acotiar un infant, mimar a un niño.  [...]
6. amanyagar
Font Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [amansir] amansar, ablandar. 2 [aviciar] mimar, malcriar. 3 [acariciar] acariciar. Amanyagar els cabells, acariciar los cabellos.  [...]
7. acaronar
Font Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 mimar. 2 fig acariciar.  [...]
8. engreir (castellà)
Font Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
[Se conjuga como: reir] v tr 1 envanir, infatuar. 2 amer [mimar] amanyagar, fer festes. v pron 3 [envanecerse] estarrufar-se, estufar-se, pagar-se, envanir-se, infatuar-se. 4 amer [encariñarse] encapritxar-se, agafar afecte.  [...]
9. consentir (castellà)
Font Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
[Se conjuga como: sentir] v tr 1 [permitir, tolerar] consentir. 2 suportar, aguantar, resistir. El estante no consentirá más peso, el prestatge no suportarà més pes. 3 [mimar] aviciar, amanyagar, malcriar. v intr 4 consentir. Consintió en pagar, consentí a pagar. v pron 5 p fr [un [...]
10. aviciar
Font Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [un infant] consentir, mimar. Un nen aviciat, un niño consentido. A casa seva l'avicien massa, en su casa le miman demasiado. v pron 2 enviciarse, viciarse. S'ha aviciat als estimulants, se ha enviciado con los estimulantes.  [...]