FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Bèstia sobre la qual hom cavalca. Operació de muntar. Allò sobre què està muntat un objecte. La muntura era d'or. Manera de disposar, en un teler, un cos jacquard o un pinte a fi de teixir un lligat, un dibuix o una classe determinada de roba. [...]
Muntura que assegura la fixació d'una càmera aèria a la plataforma, l'amortiment de les vibracions i la compensació dels moviments angulars durant l'exposició mantenint l'eix òptic de la càmera en posició vertical. [...]
Muntura de la lent amb unes osques i realçaments que encaixen entre si i s'acoblen després d'haver estat alineats i d'haver-los aplicat un gir simple. [...]