Una idea fixa, una preocupació persistent, apoderar-se de l'esperit (d'algú). Obsessionar-se per una fotesa. Obsessionar-se per la política, per fer diners. [...]

El verb que heu cercat es conjuga com cantar.  [...]

v tr → obsedir  [...]

1 obsedir afal·lerar-se enderiar-se ficar-se (una cosa) entre cella i cella, obsessionar-se per una cosa. ficar-se-li (a algú) una ceba al cap 2 capficar-se. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

Obsessionar. [...]

exemple: Durant la baixa substituirà a la Maria un metge de Girona. b) Si el complement directe està dislocat (o focalitzat), s'introdueix amb la preposició a si hi ha ambigüitat. En el cas dels verbs psicològics del tipus d'obsessionar (és a dir, amb un complement directe humà que experimenta l'acció [...]

repugnar, en què l'experimentador fa la funció de complement indirecte. Per exemple: A la Maria li agraden molt les pomes (les pomes és el subjecte, i és la cosa que agrada a l'experimentador, és a dir, la Maria). 2. Hi ha verbs, com obsessionar o emocionar, en què l'experimentador fa de complement [...]

v tr obsessionar, obsedir.  [...]

'oració de relatiu depèn de verbs psicològics del tipus obsessionar o sorprendre el pronom qui ha d'anar precedit de la preposició a. Per exemple: La notícia ha sorprès a qui menys em pensava. També duu la preposició a quan l'oració de relatiu apareix dislocada. Per exemple: A qui copiï en els exàmens [...]

1 ocupar. 2 (En sentit moral) amoïnar. Aquest afer m'amoïna molt: no trobo la solució. encaparrar obsessionar, preocupar fortament. inquietar donar maldecaps donar mal de ventre(fig.) alarmar. El seu abatiment ens alarma. 3 (preocupar-sepron.) capficar-se(->) encaboriar-seo [...]