Dues festes, escaure's en un mateix dia. Aquest any ocorren Sant Benet i Diumenge de Rams. Venir al pensament. Hi pensaré fins que m'ocorri una solució. Si a tu no se t'ocorre cap solució, a mi tampoc. Veient-se perdut, se li ocorregué cridar. Un component, ésser pres [...]

El verb que heu cercat es conjuga com córrer.  [...]

v intr 1 [esdevenir-se] ocurrir, suceder, acaecer, acontecer, pasar. 2 crist [dues festes] ocurrir. 3 [venir al pensament] ocurrirse pron. De sobte, li ocorregué una solució, de pronto, se le ocurrió una solución.  [...]

1 esdevenir-se. 2 acudir-se. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

Veure, concebre, per endavant (allò que ha d'ocórrer). Preveure l'èxit d'una empresa. Fàcil, difícil, de preveure. Era una cosa prevista.  [...]

Que ha d'ocórrer immediatament. Un perill imminent. L'arribada imminent de la directora. [...]

Tenir la impressió o convicció que ha d'ocórrer (alguna cosa, especialment desagradable, calamitosa). Que renyirien, ja ho pressentia.  [...]

Fet d'ocórrer. Encontre o esdeveniment casual. Idea que ocorre de sobte. Pensada enginyosa, aguda. Aparició d'un element lingüístic en un enunciat. [...]

Impressió o convicció que ha d'ocórrer quelcom, especialment desagradable, calamitós. La notícia de la catàstrofe no em sorprengué: en tenia el pressentiment. [...]

Acció de recompondre; l'efecte. recomposició de lloc Reproducció expressa dels detalls d'una situació que va ocórrer anteriorment d'una manera espontània. Restitució a un element d'un mot compost de la forma que tenia com a simple. [...]