FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Part de la Terra que mira a ponent. L'Imperi d'Occident. Contrades situades envers ponent, especialment les situades a l'oest d'Europa i a Amèrica. L'occident d'Europa. [...]
Ruptura entre l'Església d'Orient i la d'Occident, grega i llatina, que tradicionalment s'ha fixat a l'any 1054, quan el legat del papa, ja difunt, Lleó IX excomunicà el patriarca de Constantinoble, i aquest, amb el seu sínode, excomunicà el legat del papa i els acompanyants, sense que hi hagués [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Pertanyent a l'occident, situat a l'occident. La part occidental d'Espanya. El català occidental. Civilització occidental. Habitant d'una regió occidental. De qualitat inferior o que aparença una altra gemma de més bona qualitat. Àgata occidental. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Individu pertanyent a un poble format per grups nòmades que emigraren des de l'Índia antiga cap a Occident, especialment a Europa. Relatiu o pertanyent als gitanos. Romaní². [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Sistema que configurà l'estructura juridicopública i economicosocial de la major part dels països de l'Occident europeu durant els segles medievals i que en alguns aspectes s'ha prolongat fins a l'edat moderna. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent a l'art i a l'estil arquitectònic desenvolupats a partir del segle vi a les antigues províncies de l'Imperi Romà d'Occident fins a l'aparició del romànic. Art preromànic. [...]