Ferir, danyar, especialment en sentit figurat. Lloances que ofenen la seva modèstia. Ofendre una cosa el bon gust. Ofendre els ulls una llum massa intensa. Ofendre l'orella un soroll. Ferir en la dignitat personal. Amb les vostres paraules, les vostres sospites, la vostra resposta, l'heu [...]

El verb que heu cercat es conjuga com aprendre.  [...]

 [...]

v tr 1 ofender. Ofendre algú, ofender a alguien. 2 [els sentits] ofender. v pron 3 ofenderse. S'ofèn per no res, se ofende por nada.  [...]

1 ferir(fig.) agreujar, inferir un greuge. No us voldria pas agreujar amb això que us diré. injuriar ultratjar insultar afrontaro fer un afront faltar(a algú). Vós m'heu faltat sense que jo us en donés motiu. Ant. Desagreujar. ferir la susceptibilitat(d'algú) tocar l'honor(d'algú) 2 (ofendre [...]

Ofendre amb el menyspreu. No volia desairar els qui l'havien convidat tan amablement. Desatendre 3.  [...]

Que té el sant temor de Déu, que tem d'ofendre Déu en les seves accions. Excessivament tímid. [...]

Ofendre amb actes o paraules ultratjosos. Li va fer mil retrets i el va arribar a insultar. Aquells dos sempre s'insulten. [...]

Aversió de l'ànim envers allò que pot ofendre la decència, la modèstia, la castedat. Respectar el pudor d'algú. Atemptar al pudor. [...]

Que constitueix o implica una agressió. Moviment agressiu. Discurs agressiu. Paraules agressives. Executiu agressiu. Que es complau a atacar, provocar, ofendre. És un home molt agressiu. [...]