FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Portar a terme una oxidació. Combinar (una substància) amb oxigen. Fòsfor oxidat. Llevar hidrogen (a un compost) per l'acció de l'oxigen. Un medi humit o corrosiu, formar òxid o rovell (en el ferro o en un altre metall). El ferro s'oxida fàcilment. [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
sobreoxidaro peroxidar, oxidar al més alt grau (terme de química). rovellar(el ferro) fer-se verdet(al coure, al llautó, etc.) Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'oxidar o d'oxidar-se; l'efecte. En quím., transformació en què un element perd electrons i, en conseqüència, li augmenta el nombre d'oxidació. oxidació reducció Oxidoreducció. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
és capaç d'oxidar els reductors de tots els parells que el segueixen en la sèrie, i viceversa. sèrie espectral Conjunt de línies de l'espectre d'un element químic que tenen el seu origen en transicions electròniques fins a un mateix nivell energètic. [...]