FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
, freqüent als prats secs i als llocs incultes (Eryngium campestre). panical blanc Panical marí. panical blau Planta de la família de les compostes, de tija dreta, fulles pinnatipartides, espinoses, tomentoses i blanques per sota, i de flors en capítol esfèric d'un blau intens, que [...]
Planta herbàcia perenne de la família de les umbel·líferes, de fulles de vores dentades i espinoses, amb inflorescències ametistes agrupades en un o tres capítols grans envoltats de bràctees espinoses, pròpia de zones alpines. [...]
Planta herbàcia perenne, de la família de les umbel·líferes, de 20 a 70 cm d'alt, espinosa, que es fa en llocs incultes, prats secs i brolles de la plana i la muntanya, a tot arreu dels Països Catalans. L'arrel, que es cull entrada la tardor, quan la planta és a punt d'assecar-se o ja és seca del t [...]
Gírgola comestible, de cama poc excèntrica i barret bru ocraci clar, convex o deprimit, que es fa sobre les arrels d'algunes umbel·líferes, especialment del panical. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Bolet comestible del grup dels basidiomicets, d'aspecte semblant a la gírgola de panical, amb làmines serrades, molt conreat principalment al Japó sobre fusta de planifolis (Lentinus edodes). [...]