Opinió sobre el que cal fer en un afer, pensar d'alguna cosa, la inferència que cal treure'n, etc. El seu parer és que no ho hem d'acceptar. Que cadascú digui, manifesti, el seu parer. Som del mateix parer. Segons el meu parer. Jo soc de parer contrari. a parer de Segons el [...]

m 1 [opinió] parecer, opinión f. El seu parer és que no ho hem d'acceptar, su parecer es que no debemos aceptarlo. 2 donar de parer dar la impresión, parecer. No sé si és possible, però a mi em donà de parer que el veia entrar a casa, no sé si es posible, pero me dio la impresión de que (o me [...]

1 opinió. 2 A parer de: A opinió de. A coneguda de. Als ulls de. Segons apreciació de. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

Que aconsella, dona el seu parer, però no decideix. Comitè consultiu. [...]

Que convé en un mateix parer. Tots foren unànimes a absoldre'l. Aquest fou el parer unànime de l'assemblea. [...]

Resposta que un jurat dona concernint un fet en una causa civil o criminal. Veredicte de culpabilitat. Parer, judici, etc., emès per un jurat qualificador. [...]

Una cosa, ésser diferent d'una altra. La seva teoria discrepa de la nostra. Aquestes dues teories discrepen totalment. Dissentir, no avenir-se amb algú en el parer, en l'opinió, etc. En temes d'ecologia, ell discrepa de mi. Ja sé que discrepem pel que fa al viatge. [...]

Demanar el parer, l'opinió, (d'algú) sobre un partit a prendre. No facis res sense consultar l'advocat. Cercar informació (en un autor, en un llibre, etc.). És un llibre que consulto sovint. consultar el mirall Mirar-s'hi b). Sotmetre (alguna cosa) a algú per saber [...]

Diferir en opinió, ésser de parer o sentir divers. Ell dissenteix de mi en aquest punt. Ens avenim molt tot i que en això dissentim. [...]

Fer entrar a la pròpia família (un infant, un estrany a ella). Un matrimoni sense fills va adoptar l'orfe. Algú, fer seu (el parer, l'opinió, etc., d'un altre). Vam adoptar el seu pla. Prendre (una resolució, un acord), després de previ examen o deliberació. L [...]