FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que parla. Persona capaç de realitzar una activitat lingüística perquè coneix la seva llengua. Els parlants d'un idioma. En heràld., que conté un objecte que interpreta gràficament el significat d'un cognom. Un escut parlant. [...]
Per tal d'adoptar una perspectiva genèrica, es pot fer servir el gerundi del verb parlar posposat a un adverbi acabat en -ment . Així, l'expressió històricament parlant equival a 'parlant des del punt de vista històric'. Sovint aquesta mena d'expressions apareixen separades per comes. Per exemple [...]
Usuari d'una llengua pertanyent a una comunitat lingüística i cultural que, com a emissor i receptor, és agent de la conservació i l'evolució d'aquesta llengua. [...]
Instrument membranòfon de membrana doble constituït per una caixa de ressonància en forma de rellotge de sorra, amb les membranes unides per diverses cordes, el qual se subjecta sota el braç i es toca amb una baqueta corbada mentre s'exerceix més o menys pressió sobre les cordes per ajustar l'afina [...]
