FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Deixar passar sense càstig (una falta). És un crim que no es pot perdonar. Déu perdona els pecats. No guardar cap malvolença (per una ofensa rebuda). Perdonar una ofensa, una injúria. no perdonar ni penes ni fatigues No deixar de posar en pràctica alguna cosa, no [...]
v tr 1 [càstigs, deutes, ofenses] perdonar. 2 [excusar] perdonar, dispensar. Perdoneu la interrupció, perdonad la interrupción. 3 no perdonar [esforços, mitjans] no perdonar, no ahorrar. [...]
v tr 1 [renunciar a castigar] perdonar. 2 fig perdonar, estalviar. La muerte no perdona a nadie, la mort no perdona ningú. 3 [no guardar resentimiento] perdonar. Perdonar una ofensa, perdonar una ofensa. 4 [eximir de una obligación] perdonar, condonar. Los cien euros que me debes te los perdono [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 condonar remetre indultar amnistiar graciaro agraciar(un reu) prendre a mercè, concedir el perdó. passar l'esponja(sobre una falta) fer taula rasa, íd. absoldre(esp. en la confessió dels catòlics) exculpar 2 Excusar (->). dispensar passar. Això encara t'ho passo, però no ho tornis a fer. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Qualitat d'indulgent, facilitat a perdonar, a disculpar. Sabé merèixer la meva indulgència. Remissió que fa l'Església de les penes degudes als pecats. Guanyar indulgències. Acordar indulgències. Una indulgència de cent dies. [...]