Arribar amb dificultat i esforç a l'indret volgut. Arribar al fi que hom s'ha esforçat a atènyer. Una cosa que era d'algú, passar a ésser propietat d'altri. Aquesta casa em pervé d'un parent.  [...]

Aquest verb presenta dues formes d'infinitiu: pervenir o pervindre. En els registres formals, però, la forma més general d'infinitiu és pervenir.  [...]

El verb que heu cercat es conjuga com prevenir o previndre.  [...]

v intr 1 llegar. 2 [una propietat] hacerse con la propiedad de, conseguir la propiedad de. A causa de la mort del seu pare li eren pervingudes aquelles terres, debido a la muerte de su padre consiguió la propiedad de aquellas tierras. 3 fig [a un fi] alcanzar tr, conseguir tr. Pervenir als honors [...]

1 arribar. 2 passar a. Passar a mans de. Passar en poder de. A la mort del pare havia passat a mans d'ell la direcció de l'empresa. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

V. pervenir.  [...]

Pervenir a apoderar-se (d'algú o d'alguna cosa). Capturar un criminal. Capturar una nau. [...]

Separar (alguna cosa que està barrejada, confosa, amb altres). Pervenir a la coneixença (d'alguna cosa difícil de penetrar, d'esbrinar). Distingir amb la vista (alguna cosa llunyana). [...]

Separar els brins (d'una planta). Esbrinar el moresc. Esbrinar el safrà. Pervenir a conèixer la veritat (d'una cosa) cercant-la fins a descobrir-la. No sé ben bé què ha passat però no pararé fins a esbrinar-ho. [...]

Idea més o menys completa que hom té d'alguna cosa. Tenir coneixença de si mateix. Coneixença del bé i del mal. Coneixença del món i de les persones. Venir, arribar, pervenir, a coneixença d'un fet. Tenir coneixença d'un fet. Haver coneixença d'un [...]