Desviar de la rectitud moral. Les males lectures l'han pervertit. Pervertir el gust. [...]

El verb que heu cercat es conjuga com servir.  [...]

v tr pervertir.  [...]

[Se conjuga como: sentir] v tr 1 [corromper] pervertir. v pron 2 pervertir-se.  [...]

1 corrompre. podrir(fig.) depravar gangrenar(fig.) foraviar malejar desencaminar perdre. Les males companyies l'han perdut. Cp. desedificar 2 (pervertir-sepron.) encanallar-se embretolir-se emmaleir-se Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

Acció de pervertir; l'efecte. La perversió dels costums. Separació de la norma en la conducta, especialment en el camp de la sexualitat. [...]

Viciar, corrompre, pervertir, inspirant el gust del mal. Els mals exemples l'han depravat. Això ha depravat els costums. Llavors es depravaren els costums. Alterar morbosament. Aquests aliments depraven els humors. [...]

dels costums). Certes doctrines corrompen els costums. Corrompre el gust del públic. Costums que s'han corromput. Desviar (algú) de la rectitud, del deure. Mala gent que corromp els joves. Induir (algú) a obrar il·legalment, pervertir. Corrompre un jutge amb diners. [...]

v tr 1 [deteriorar] desgastar. 2 fig [pervertir] pervertir, viciar. v pron 3 fig [debilitarse] desgastar-se.  [...]

v tr 1 contaminar. Pol·luir un riu, contaminar un río. 2 fig corromper, pervertir, malear.  [...]