Agradar 1 Venir de gust, trobar encertat. Ho farem així tant si us plau com si no us plau. si us plau loc. adv. a) Apel·lant cortesament a la bona voluntat d'algú. El pare ens ha demanat si us plau que no arribem tard. si us plau b) Expressió de cortesia per a demanar alguna cosa. Escolteu-me, si  [...]

El verb que heu cercat es conjuga com complaure.  [...]

v intr 1 [agradar] gustar, placer. No em plau gens, no me gusta nada. Em plau de poder-vos ésser útil, me place poder serle útil. 2 com us plagui como (o como le) guste. 3 em plau de comunicar-vos me place (o me honro en) comunicarle. 4 per mi, pot fer allò que li plagui por mí, que haga lo q [...]

agradar. Ant. Desplaure. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

Que té ànsia. Desitjós . Ansiós de plaure, d'anar-hi, de veure'l.  [...]

Que va darrere els homes cercant de plaure'ls, de festejar-hi. Una dona homenera.  [...]

Pertanyent al comerç. Afers comercials. Relacions comercials. Concebut per plaure al gran públic. Pel·lícula comercial.  [...]

Dona que cerca de plaure als homes. És una coqueta. Aquella noia és molt coqueta.  [...]

Menjar fi, delicat, fet més per plaure al paladar que per nodrir, especialment dolços, confitures, etc.  [...]

No plaure. És un home que em desplau. Si no t'ha de desplaure, el faré venir.  [...]