Proveir d'habitants. Les tribus que poblaren aquelles regions abans desertes. Poblar d'arbres un terreny. Poblar de peix un estany. [...]

El verb que heu cercat es conjuga com cantar.  [...]

v tr 1 [de persones, animals o plantes] poblar. 2 [habitar] poblar, habitar. La gent que pobla aquella regió, la gente que puebla aquella región.  [...]

[Se conjuga como: acordar] v tr 1 [con gente o animales] poblar. 2 [con árboles] poblar. 3 [habitar] habitar, poblar. Los negros que pueblan aquella región, els negres que poblen aquella regió. v pron 4 poblar-se. 5 fig omplir-se. El cielo se pobló de paracaídas en un momento, el cel es va omplir [...]

1 repoblar, poblar de nou una regió, etc. colonitzar(->), poblar de colons una terra. 2 habitar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

Acció de poblar. [...]

Acció de poblar un territori o de densificar-ne i organitzar-ne la població. [...]

Tornar a poblar (un lloc, un terreny) amb habitants, amb arbres, etc. Repoblar un territori. Repoblar un bosc d'alzines. Una empresa dedicada a repoblar. [...]

Fer que esdevingui colònia d'un país (un territori exterior a ell). Poblar (un territori) de colons. Un organisme o una biocenosi, establir-se (en un determinat hàbitat o territori). [...]

Establiment fundat per un cert nombre de ciutadans d'una nació que van a poblar una terra allunyada de llur pàtria i continuen pertanyent a aquesta. Territori sotmès al domini polític, militar i econòmic d'una potència forana, regit generalment per una legislació [...]