FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de pregar. Fer, adreçar, un prec a algú. Escoltar, acollir, un prec. Ho va fer a precs meus. Voldria fer-li un prec. precs i preguntes Torn obert de paraules. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de demanar a una persona informació sobre alguna cosa que es desitja saber, un aclariment, la solució d'algun dubte. Em van assetjar a preguntes. Paraules amb què es pregunta. Li has fet una pregunta molt indiscreta. precs i preguntes V. prec. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Adhesió, aquiescència, a un sentiment, un projecte, una opinió, un prec. Casar-se sense el consentiment dels seus pares. Donar el seu consentiment. Amb consentiment d'ell. Assentiment comú. Una veritat provada pel consentiment universal. En dret, acord deliberat, conscient i [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
relativa [o oració de relatiu] Oració subordinada introduïda per un pronom relatiu. oració subordinada Oració que, en una oració composta, depèn sintàcticament d'una altra oració. Prec, súplica, deprecació, que es fa a Déu o, en el [...]