FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de predicar. Assignació d'una propietat o d'una activitat a un subjecte. Relació que s'estableix entre un subjecte i un predicat per mitjà d'un enunciat. predicació secundària Predicació existent entre un element nominal i un complement en una oració [...]
1. Assignació d'una propietat o d'una activitat a un subjecte. 2. Relació que s'estableix entre un subjecte i un predicat per mitjà d'un enunciat. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Formar gorg. L'aigua s'engorga en aquella raconada del riu. Ficar-se en un gorg, enfonsar-s'hi. Dedicar-se intensament a una activitat. Va decidir d'engorgar-se en la predicació dels seus ideals. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent a Pere Valdès o als valdesos. Església valdesa. Membre d'un moviment espiritual originat arran de la predicació de Pere Valdès a Lió que actualment constitueix una confessió cristiana autònoma. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona que parla en públic. Els oradors que m'han precedit en l'ús de la paraula. Persona que pronuncia un discurs. orador sagrat Ministre de l'Església que fa un sermó, una predicació. Persona que posseeix l'art oratòria o parla d'una manera eloqüent. La Laura [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Petita plataforma elevada proveïda d'ampit i tornaveu, col·locada a una altura convenient en una església o un refetor i destinada a la lectura de textos sagrats o piadosos i a la predicació. Cadira amb braços, de seient molt alt, suportat per petges llargs, a [...]