Que expressa predicació o afirmació. Que conté un verb predicatiu. Una oració predicativa. Atribut 3 2. Complement predicatiu.  [...]

El complement predicatiu expressa una propietat del subjecte o del complement directe (sempre que l'oració no sigui copulativa, perquè, en aquest cas, parlaríem d'atribut). Generalment, els complements predicatius són sintagmes adjectivals, nominals i preposicionals i, si escau, concorden en [...]

-iva adj predicativo -va.  [...]

Adjectiu qualificatiu que va unit al substantiu al qual es refereix mitjançant un verb copulatiu. [...]

Complement que depèn alhora del verb i del subjecte, o bé del verb i del complement directe. [...]

1. Relatiu o pertanyent al predicat o a la predicació. 2. Que té la funció d'un predicat. 3. Que conté un predicat. [...]

Verb que expressa una acció o un procés. [...]

En ús predicatiu, amb gran rapidesa, a tot córrer. Va arribar escapat. Després de la conferència va marxar escapada. [...]

Com a predicatiu. Un adjectiu usat predicativament. [...]

En ús predicatiu, amb molta pressa, pressionat per les circumstàncies. Anar, sortir, eixir, marxar escopetejat. Al cap de poc va arribar la meva mare, escopetejada com cada dia. Va sortir escopetejat cap a l'oficina perquè tenia una reunió.  [...]