Ésser superior en nombre, en força, en influència, en autoritat. En ell predomina la vanitat. Una música on predominen els violins i les violes. [...]

El verb que heu cercat es conjuga com cantar.  [...]

v intr predominar.  [...]

v intr predominar.  [...]

dominar(intr.) prevaler preponderar tenir l'hegemonia ésser prepotent (o sobrer) Cp. excel·lir Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

Tendència a fer predominar, en el coneixement, els elements subjectius. [...]

Fet de predominar. [...]

Tenir més pes. Predominar . No sempre prepondera la raó, com caldria. [...]

Relatiu o pertanyent a l'epipaleolític. Període de la prehistòria, comprès entre el paleolític i el neolític, durant el qual va predominar una economia depredadora. [...]

Estil artístic que tendia a la imitació acadèmica de l'època de Miquel Àngel i de Rafael. Fenomen que, en qualsevol estil, es produeix en predominar l'ostentació de l'habilitat formal sobre el contingut. [...]