FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ocupar abans que un altre. Ocupar per endavant l'ànim (d'algú). Ara el preocupen les eleccions i no té temps per a res més. Ocupar l'ànim (d'algú) causant-li ànsia o turment. El preocupa molt la sort que pugui tenir el seu fill. Ocupar l'ànim d'algú [...]
v tr 1 preocupar tr [o intr]. Le preocupa la enfermedad de su hijo, el (o li) preocupa la malaltia del seu fill. 2 es lo que más (o menos) me preocupa és la cosa que em preocupa més (o més poc). v pron 3 preocupar-se, amoïnar-se. Se preocupa por su hijo, es preocupa pel seu fill. [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 ocupar. 2 (En sentit moral) amoïnar. Aquest afer m'amoïna molt: no trobo la solució. encaparrar obsessionar, preocupar fortament. inquietar donar maldecaps donar mal de ventre(fig.) alarmar. El seu abatiment ens alarma. 3 (preocupar-sepron.) capficar-se(->) encaboriar-seo [...]
El verb preocupar, quan s'utilitza per indicar que una cosa causa inquietud o temor en algú, o bé que li ocupa l'ànim, pot ser transitiu o intransitiu. Així doncs, pot anar seguit d'un complement directe o indirecte i en tots dos casos expressa el mateix significat. Per exemple:
Què preocupa els [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de preocupar o de preocupar-se; l'efecte. La preocupació de la regió pels holandesos. Allò que preocupa. No el convencereu pas: és un home ple de preocupacions. La seva única preocupació són els seus fills. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
L'estudi, una preocupació, la beguda, etc., fatigar, enterbolir, el cap (d'algú). El carbó mal encès encaparra. La lectura d'aquest llibre m'encaparra. Ha hagut de sortir perquè s'encaparrava amb tant de fum. Preocupar 2 1, 2 2 i 2 4. Aquest afer l'encaparra molt. No [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
No deixar estar tranquil, inquietar, preocupar. Són afers que amoïnen: un no sap com resoldre'ls. Importunar, molestar. Aquestes mosques m'arriben a amoïnar: no em deixen tranquil. Aquest soroll m'amoïna: no em deixa treballar. Sempre m'amoïna amb preguntes. Preocupar-se [...]