FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Un metge, ordenar a un pacient de prendre (un medicament), de seguir (un tractament). Prescriure una medecina, un remei. El metge li va prescriure un tractament profilàctic. Adquirir (un dret) per prescripció. Una cosa establerta, instituïda, etc., cessar, esdevenir nul·la [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de prescriure; l'efecte. Les prescripcions del metge. Les prescripcions de la moral. En jur., adquisició o extinció de drets per haver transcorregut un cert lapse de temps en determinades condicions. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. És la por que us ha dictat aquestes paraules. Prescriure, imposar, formular a algú (allò que exigim d'ell). La raó ens dicta això. Dictar una llei, una sentència. Dictar les condicions de pau. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Donar sentència en un judici (sobre un afer). Els tribunals sentencien les disputes entre ciutadans. Donar sentència en un judici. Sentenciar sobre els delictes de la tripulació comesos en un viatge. El jutge sentencià contra l'Estat. Prescriure el càstig (a un acusat [...]
compostos, malgrat que el segon formant és un mot que existeix en català amb e- inicial. Són casos com inscriure, prescriure, manuscrit, mecanoscrit, constrènyer, restablir o transpirar.
Finalment, la e- del segon formant tampoc no hi és en els compostos que tenen un accent gràfic en el primer formant. Per [...]