Resultats de la cerca frase exacta: 17

1. pressentir
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tenir la impressió o convicció que ha d'ocórrer (alguna cosa, especialment desagradable, calamitosa). Que renyirien, ja ho pressentia.  [...]
2. pressentir
Font Verbs conjugats
El verb que heu cercat es conjuga com dormir.  [...]
3. pressentir
Font Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr presentir.  [...]
4. pressentir
Font Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
haver nassada (d'una cosa) dir el cor (a algú, una cosa). El cor m'ho deia, que avui tindríem noves d'ell. Cp. intuir vagament Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]
5. auguri
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En l'antiguitat, presagi tret del vol i el cant dels ocells i d'altres signes. Allò que fa pressentir alguna cosa. Havien començat l'expedició a l'Everest sota bons auguris. [...]
6. Verbs acabats en -sentir: amb -eix- o sense? / pressenteix o pressent?, assent o assenteix?, consenti o consenteixi?
Font Fitxes de l'Optimot
El verb sentir i els verbs derivats entresentir, pressentir i ressentir-se no són incoatius i, per tant, es conjuguen com dormir; és a dir, sense l'increment -eix- (-esc-, -ix-, -isc-). Així, el verb pressentir, per exemple, es conjuga de la manera següent: Present d'indicatiu pressento [...]
7. 's-' (essa) en compostos cultes i derivats per prefixació / Duplicació de 's-' a inici de mot?
Font Fitxes de l'Optimot
. En mots que en llatí ja duien doble essa o ja tenen tradició històrica en català. Per exemple: bissextil, pressentir, pressupost, prosseguir, reressaga, tornassol, etc. 3. En el cas dels prefixos sots-, trans- i des- i dis- (negatius), la grafia ss apareix com a resultat de la unió de la -s final [...]
8. presentir (castellà)
Font Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr [Se conjuga como: sentir] pressentir.  [...]
9. intuir (castellà)
Font Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr [Se conjuga como: huir] 1 intuir, pressentir, endevinar. Intuir la presencia de alguien, intuir la presència d'algú. 2 [tener la intuición de algo] intuir. Intuir el porvenir, intuir el futur.  [...]
10. barruntar (castellà)
Font Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 pressentir, sospitar. Barrunto que no están en buenas relaciones, pressento que no estan en bones relacions. 2 [suponer] suposar, presumir. 3 [alguna enfermedad] covar. El niño está barruntando algo, el nen en cova alguna.  [...]
Pàgines  1 / 2 
Pàgina  1  2  Següent >>